Un hàbitat urbà on poder viure, treballar i gaudir. Xàtiva.

Ja en els anys 50 molts empresaris de distintes ciutats americanes van unir els seus esforços per a combatre el fenomen de la descentralització urbana. L'expansió de zones comercials perifèriques de grans superfícies provocava que el menut comerç, serveis, així com els mateixos consumidors abandonaren els centres de les ciutats en favor de la perifèria urbana. Naixen els Business Improvements Districts BIDs que traduït al valencià significa Àrees de millora empresarial, l'objectiu era plantar cara al model que s'havia imposat basat en una ciutat difusa (ciutat aclaparada per multitud de "macros" de comerç, oci i negoci dispersos on el centre es limita a les funcions de ciutat dormitori) per recuperar les bondats de les ciutats compactes (ciutats acollidores que s'adapten per a donar cabuda a totes les activitats que requereixen els seus habitants) i mantenir així, les trames urbanes tradicionals habitades amb les seues dotacions de serveis i comerç tradicional.

Aquest model que va veure la llum per primera vegada a Nova Orleans EE.UU en 1975, és va expandir ràpidament a Nova York, Los Angeles i seguidament a Toronto (Canada) durant els anys 80, i posteriorment també ha trobat molt bona acollida al continent europeu; Regne Unit, Alemanya, França i a l'Estat Espanyol mes coneguts com a Centres Comercials Urbans. A Europa aquest model ha trobat uns espais especialment adequats en els nuclis antics de moltes ciutats.

Justament, aquest model de botigues i botiguers, de forns, cases de menjars, mercats ambulants i per gros, fira, l'hospital vell i l'ambulatori ... amb tradició i prestigi, amb carrers en plena ebullició de gent de Xàtiva i dels voltants que ens visitava diàriament per abastir-se i proveir-se de tota mena de productes i serveis, que abastava des dels productes mes bàsics fins als mes luxosos, aquest model és el que teníem a Xàtiva i s'ha deixat de la mà fins a convertir-se en un ximple testimoni del que era. Tots els botiguers, els propietaris dels immobles comercials, els treballadors que encara perduren en el sector pateixen de valent els efectes d'aquesta decadència, de la manca d'iniciatives i l'aplicació d'unes polítiques que no els donen unes mínimes expectatives de futur per continuar l'esforç que durant molts anys ha sustentat els negocis familiars del que ha estat tradicionalment el principal actiu econòmic de Xàtiva, el comerç.


Contràriament, a Xàtiva s'ha treballat amb esforç per crear la ciutat difusa, s'ha afavorit la perifèria en detriment de la centralitat. S'ha fet un urbanisme exacerbat amb objectius economicistes i quantitatius, s'han fet grans negocis, sense tindre la mínima previsió dels efectes que anaven a provocar sobre les bases socials i econòmiques de la ciutat. Aquestes polítiques han induït el despoblament del nucli antic en benefici de les noves zones residencials millor dotades de serveis públics. Per altra banda la proliferació de grans superfícies en les zones perifèriques accessibles des de les vies perimetrals i amb bones dotacions d'estacionament per als vehicles privats, juntament amb la infradotació d'aquestos recursos en el nucli urbà i la inexistent política de mobilitat urbana ha comportat el tancament de gran quantitat de menuts comerços al llarg i ample de tota la ciutat. 

S'ha errat molt i durant molt de temps i resultarà complicat revertir les tendències. Ens cal explotar la nostra diferència, la tradició prestadora de serveis que encara posseïm, i aprofitar les noves oportunitats de negoci que ens brinden aquestos temps, el turisme. Tindrem que observar amb mes atenció algunes experiències que s'han desenvolupat en el nostre entorn mes pròxim tant en matèria comercial com turística  i ser capaços de definir el nostre propi model de ciutat. Una ciutat amb unes potencialitats suficients per a sostindre unes qualitats de serveis públics homogenis en tots els indrets que permeten una bona qualitat de vida per als habitants i unes bones aptituds per al desenvolupament de l'activitat econòmica.

Estem, sense cap mena de dubte, front a un repte de primera magnitud, que requereix la coordinació de manera transversal de una gran part de la competència municipal, on han de confluir diverses disciplines entre les que cal destacar la promoció econòmica i l'urbanisme. Cal una acció política decidida en favor de les activitats econòmiques que es desenvolupen en la nostra trama urbana central, cap aquelles que son compatibles amb la vida dels que hi habitem, que no son altres que les que vinc esmentant tot el temps, el comerç, els serveis i ara també el turisme. Tenim un gran dèficit en aspectes relacionats amb la mobilitat, estacionaments, transport públic i dificultat per la mobilitat a peu i en bici. Cal adaptar els carrers a les activitats que volem potenciar, adequar el mobiliari urbà, enllumenat públic i serveis tecnològics. Cal assessorament als emprenedors sobre ubicació estratègica de negocis i tots aquells aspectes que ajuden a garantir les viabilitats empresarials. Cal que els locals comercials tinguen unes condicions mínimes per dedicar-los a les activitats, i que els propietaris puguen llogar-los mes fàcilment rendibilitzant les seues inversions i reduint la necessitat inversora dels emprenedors. Cal que l'Ajuntament coordine i afavorisca totes aquestes dinàmiques. Cal un tracte excel·lent amb els visitants, posar les coses fàcils als que necessiten vindre a Xàtiva.

Tal vegada, d'aquesta manera, en un futur no molt llunya puga'm gaudir d'un entorn urbà mes ben adaptat a les expectatives una gran part de les xativines i xativins. Un hàbitat urbà on poder viure, treballar i gaudir.

Anem anant

És molta la tasca que hem fet, i que continuem fent, des de COMPROMÍS i també, es just dir-ho, des d’altres grups que treballen a l’Ajuntament de Xàtiva, i pocs els avanços, però, malgrat açò, anem anant. I anem anant, per que a força de incidir repetidament en les mancances de l’Ajuntament, el PP està “virant”, si se’m permet la llicència... molt lentament cap a una gestió pública més raonable (si se’m torna a permetre la llicència i ja en van dues).

Fa tan sols tres anys, ningú hagués pensat en la més mínima possibilitat que un funcionari de l’Ajuntament emetera un informe de fiscalització econòmica on s’exposara, negre sobre blanc, l'ocultació de factures “als calaixos” per import de vora 4 milions d’€, factures corresponents a despeses efectuades sense consignació pressupostaria i que aquesta mena d’auditoria vaja adreçada a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana.

 Comencem a vore expedients per a la contractació pública de serveis municipals per a la fira: seguretat, càrrega i descàrrega, hostesses, electricitat i manteniment, i distribució i recollida de materials i condicionament d’espais. Podem vore expedients de modificació de crèdit que és tramiten prèviament a contraure les despeses. Assistim bocabadats a l’exhaustiva comprovació de les obres efectuades, i la negativa a pagar allò que no s’ha fet. Perquè, compte!!!!!! Abans es pagava sense comprovar fefaentment que l’obra estava executada en tots els termes del contracte. Exemples en tenim: Totes i cadascuna de les obres efectuades en Xàtiva durant el Govern del PP (Rus) han tingut sobre costos milionaris. Fem memòria!!! La primera obra emblemàtica que va escometre Alfonso Rus, la recorden? Xe si! La pavimentació en marbre del carrer Moncada. Aleshores jo no hi era Regidora, però recorde que el pavimentat és va reposar varies vegades. No se si tantes vegades com ocorregué amb el carrer corretgeria més recentment, amb  un resultat bastant més lamentable que amb el carrer Moncada. Obres com la de la Plaça de la Seu, que certificat el final d’obra, encara restava la meitat per executar. No acabaria.... Plaça de Bous, Cem, Cris, CCX, Ciutat de l’Esport, Estacionament Plaça Bassa, Piscina Murta, etc. etc.etc.

Han hagut d’alinear-se molts planetes i cossos estel·lars per a aconseguir aquest efecte: 

1.- La continua i implacable denuncia que hem fet. Hem ficat en evidència la mala gestió del PP.  I ho havem fet amb insistència durant tot aquest temps, en Xàtiva i davant l’opinió pública. Al menys mentre ens han deixat, mentre els mitjans de comunicació que influeixen a Xàtiva no estaven... diguem-ne afectats? per  la impressionant quantitat de diners que la Diputació de València dedica a publicitat “institucional”? en ells. 

2.-La sequera econòmica ocasionada per l’esclafit de la bombolla immobiliària i la posterior crisi econòmica que  generà. El govern municipal del PP és mou malament sense liquidesa econòmica a dolls.

Aquesta situació, a més, ha estat acompanyada per  les mesures restrictives imposades pel Ministeri d’hisenda amb objecte d’esbrinar l’abast del deute de l’administració local, juntament amb els incompliments econòmics de la Generalitat Valenciana amb l’Ajuntament de Xàtiva que ha agreujat, més si cap, la situació. El forat econòmic de l’Ajuntament ha esdevingut en poc de temps en més de 12 milions €, un forat que començarem a tapar a partir de 2015 (després de les pròximes eleccions).

3.- La visualització, per primera vegada en molts anys de la possibilitat clara de pèrdua de la majoria absoluta que es va produïr en les darreres eleccions municipals en les quals, el PP va salvar la majoria absoluta per la Llei d’Hont, i no pel resultat electoral on la suma de vots del PP va ser inferior a la de la resta de partits amb representació municipal.

Amb tot açò, el PP va plegant-se irremissiblement,  molt al seu pesar, i a poc a poc, al procés legal i al camí que l’admistració pública, mitjançant els seus mecanismes imposen cada vegada amb més rigor, i a una oposició que cada vegada imposa arguments mitjançant el raonament i el seny.

Els ciutadans, no entenen com plantejaments raonats i amb certa lògica que emetem contínuament els representants de la majoria de ciutadans siguen rebutjats de manera absoluta  per la  majoria de regidors. I aquesta reflexió que quotidianament tots ens podem fer a casa, amb els amics o amb els companys de treball, és el paradigma de LA VELLA POLÍTICA, del que podríem definir com democràcia absolutista on s’imposa el valor numèric davant el valor de les persones, i la capacitat de cadascú per aportar solucions col·lectives, que en definitiva es el motiu pel que estem en l’escena política.

Anem anant, a poc a poc, i el PP, i el PP de Xàtiva i tots els seus integrants, irremissiblement és plegaran a la realitat i al futur, i qui no siga capaç de llegir l’evolució de la societat, dels ciutadans i de les persones no podrà oferir cap servei polític als seus conciutadans i la seua activitat pública haurà de donar-se per conclosa.

Suport gràfic:
Foto Alfonso Rus: Aurtor Toni Cuquerella Comarcalia.info. La meua imatge pertany al fons de l'arxiu gràfic del Bloc i Compromís de Xàtiva.