divendres, 28 de juny del 2013

Ontinyent, Alcoi, Xàtiva.




Fa uns dies, vaig tindre l'oportunitat d'esmorzar amb uns amics i companys d'Ontinyent, Alcoi i Xàtiva. Es un gust intercanviar parers sobre les nostres ciutats, informacions sobre la seua realitat i projectes sobre el seu futur. Es apassionant!, i em sento afortunada de poder experimentar aquesta sensació amb els meus amics.


Malgrat que hi ha innumerables motius per treballar de valent a diari, conjuntament, les tres ciutats, en aquesta ocasió ens reunirem per parlar "del tren" per dir-ho d'una manera plana. Les inversions en infraestructura ferroviària ens preocupen moltíssim i tenen una rellevància molt gran sobre el futur de totes tres ciutats i les comarques que capitalitzen, si ho podem dir, LES COMARQUES CENTRALS, concepte plenament en vigor i del qual penja el futur de no pocs ciutadans valencians.


El Tren.


El tren. La inauguració a bombo i platerets de l'AVE Villena - Alacant per import de 2.000 milions d'€ front a la desinversió continuada en la línia Xàtiva - Alcoi, el desinterès en projectar la línia per l'interior fins Alacant com a eix vertebrador del territori valencià, amb fortes implicacions per al transport de passatgers i mercaderies. El balafiament de 60 milions en actuacions en estacions que no aprofiten per a res i no milloren el servei als usuaris. La desconnexió  diària Xàtiva – Madrid amb les unitats Alaris, obliga a tots els usuaris d’aquest servei a cercar-lo en València mitjançant l’AVE o el transport amb vehicle particular a Madrid, amb clara competència amb el ferrocarril si el desplaçament es de més d’un viatger.


Però el tren també es el CORREDOR MEDITERRANI, que forma part de la xarxa transeuropea de transport terrestre. Eixe vial ferroviari que ha de permetre que qualsevol mercaderia produïda o transportada al mediterrani puga estar disponible en 24 hores en el centre i nord d’Europa i també al contrari. I també ens preocupa que les Comarques Centrals no tinguen bons accessos i connexió del territori valencià en eixa autopista ferroviària a la que el govern central s’oposa frontalment (recordem que la ministra Pastor ha estat la única ministra europea que ha votat en contra aquest projecte europeu, per estar a favor del corredor Central –Madrid-Saragossa-Barcelona).


El tren també es disposar de bones rodalies en el territori valencià, amb inversions constants en manteniment i millora de les infraestructures i equipaments, amb uns serveis moderns, que és puguen complementar amb l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport personal i com a esplai de una part important de la població. Un bon servei de rodalies que desmotive l’ús i abús del vehicle privat.


En definitiva, el tren és un clar exemple del que ha suposat la DESLOCALITZACIÓ, dels serveis polítics valencians. El valencians hem renunciat a durant 30 anys a exercir l’activitat política des d’una perspectiva LOCAL, i és per això que uns senyors o senyores que no saben ni on està Ontinyent o Xàtiva o Alcoi han de decidir de quina manera volatilitzen 60 milions d’€ de diners públics mentre els usuaris del tren Alcoi – Xàtiva – València observen bocabadats com es retarda l’electrificació de la línia, o la construcció d’alternatives en el traçat.


Les Comarques Centrals.


No puc renunciar a l’evidència del que suposa pertànyer a una de les comarques (La Costera) que conformen la centralitat territorial del País Valencià. La voluntat, o sentiment de pertànyer-ne a un determinat territori es una cosa que ultrapassa les voluntats polítiques d’uns i d’altres, i el que és ben cert, és que mentre hi haja ciutadans que tinguen la voluntat d’integrar d’una manera o d’un altra l’activitat socio-econòmica dels territoris que abasta el centre del País Valencià, doncs aquesta realitat existirà.


Alguns s’han capficat en eradicar aquesta idea del panorama social, però no es senzill. És pot trencar tot el que s’ha construït, soscavar tots els fonaments i enfrontar els actors, però, el sentiment individual no és fàcil de malmetre, i resta com una llavor que tan aviat com és donen les condicions “polítiques” idònies tornarà a ressorgir amb una força desconeguda. Alguns han pensat en un moment donat que les Comarques Centrals eren una plataforma de llançament polític, d’altres han volgut aprofitar-se’n del treball conjunt per a profit propi, i finalment el Consorci ha esdevingut una eina de profit polític personal, que ja no aprofita i s’ha deixat com una joguina trencada.


És gratificant constatar que a les tres ciutat hi ha agents que tenen una clara visió del que suposa la creació d’un marc de col·laboració socio-econòmica en les Comarques Centrals.

dijous, 27 de juny del 2013

Ja hem acabat la primària.



 
 
Divendres passat, intentarem per tots els nostres mitjans sopar amb normalitat i acompanyar les nostres filles i fills en el seu darrer dia d'alumnes del col·legi "Jacinto Castañeda".Els  nostres esforços per revestir de normalitat un dia, que dissortadament, no era normal, van resultar inútils i  pares i fills desistirem de fer cap celebració eixa turmentosa nit.

Tots decebuts, anàrem retirant-nos a casa, amb la impotència de no poder aconsolar els infants en la seua nit especial de final de la primària.

Les xiquetes i xiquets havien preparat balls i danses per que gaudirem els convidats, lectures per expressar els seus sentiments envers els companys i companyes i professores i professors, i esperaven rebre el diploma de la primaria. Quin comboi!!!!!

Avui, les mares i pares, sense el concurs del col·legi, ni de l'ampa, pel nostre compte,  intentarem refer allò que la climatologia, i la manca d'imaginació i ganes dels responsables del col·legi impediren el passat divendres.

Avui soparem al voltant dels homenatjats, compartirem una vetllada d'amistat les mares i pares, i esperem que el temps siga benevolent i ens acompanye.