Abordarem en aquesta segona entrada alguns dels aspectes principals que defineixen el que paguem de contribució, el criteri impositiu actual consistent en una tributació lineal, els mecanismes correctors que pot activar un Ajuntament i la proposta de Compromís Xàtiva per implantar una fiscalitat progressiva i justa en base a les possibilitats que la Llei d'Hisendes Locals ofereix als Ajuntaments.
Conceptes.
Conceptes.
La base imposable, en l'IBI, està constituïda pel valor cadastral del be.
La base liquidable. Els valors resultants de una revisió cadastral s'apliquen a poc a poc, al llarg de 10 anys, de tal manera que, una vegada revisat el valor, aquest s'incorpora a la contribució a raó d'un 10% anual. El valor resultant d'aquesta correcció és el que s'anomena base liquidable que substitueix duran 10 anys al valor cadastral a efectes de determinar la quota a pagar. A partir del 10e. any, la base liquidable i el valor cadastral son equivalents.
La base liquidable. Els valors resultants de una revisió cadastral s'apliquen a poc a poc, al llarg de 10 anys, de tal manera que, una vegada revisat el valor, aquest s'incorpora a la contribució a raó d'un 10% anual. El valor resultant d'aquesta correcció és el que s'anomena base liquidable que substitueix duran 10 anys al valor cadastral a efectes de determinar la quota a pagar. A partir del 10e. any, la base liquidable i el valor cadastral son equivalents.
El tipus de gravamen, és aquells percentatge que s'aplica a la base imposable per a determinar la quota impositiva que ha de pagar el contribuent.
Valor cadastral. Consideracions.
Cal indicar que, és aquest factor el que actualment distorsiona tot el sistema d'aquest impost, donat que la revisió cadastral de 2007, afectada per una situació conjuntural anormal, com era la bombolla immobiliària amb uns valors irreals afectats per l'activitat immobiliària especulativa, està ocasionant que les quotes hagen estat altament gravoses per als propietaris.
El propi ministeri d'hisenda disposa d'un sistema corrector consistent en aplicar la revalorització cadastral al llarg de deu anys conformant allò que la llei nomena base liquidable, que no és altra cosa que anar descontant al valor cadastral un % anual fins que el desè any desapareix i la base liquidable s'iguala amb el valor cadastral. El primer any reducció 90%, el segon 80% i així fins el desè en que ja no hi ha reducció.
Aquest sistema es bo, si la revisió cadastral es fa be. No és el nostre cas. L'altre dia, al debat de política general valenciana, el Sindic de Compromís N'Enric Morera reclamava la necessitat urgent de revisar a la baixa tot el Cadastre del País Valencià donat que és irreal i tots els immobles estan sobrevalorats, la qual cosa significa que tots els valencians estem suportant una contribució excessiva a causa d'una mala pràctica de la revisió cadastral de 2006.
Primera conclusió:
Paguem més per què el valor de les nostres cases està unflat pel Ministeri d'Hisenda.
L'Ajuntament, però, també pot incidir en allò que els ciutadans han de pagar com a impost, regulant les quotes resultants mitjançant l'aprovació anual dels tipus de gravàmens. De manera que si la base puja per acció del Ministeri d'Hisenda, l'Ajuntament pot baixar el tipus per acomodar l'impost a la conjuntura Local.
Quin tipus de gravamen tenim i per què?
La Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu art. 72.1 i 2 determina que el tipus de gravamen no pot ser inferior al 0,4 ni superior al 1,3 de la bases imposable - liquidable. L'Ajuntament anualment ha d'aprovar les seues ordenances fiscals i establir els tipus que ha d'aplicar en cada exercici.
A Xàtiva malgrat la brutal revisió cadastral de 2006, el govern del PP ha mantingut el tipus de gravamen des d'aleshores fins l'any passat en el 0,63%. l'index corrector del Ministeri ha anat reduint-se anualment a raó del 10%, el que ha suposat que la base imposable s'ha incrementat des de 2008 fins a 2014 un 70% i amb ella la quota que tot hem de pagar en la mateixa proporció.
Enguany, davant la proximitat de les eleccions de maig pròxim, el PP ha acordat una reducció al 0,60%, que suposa una baixada del 4.75% del tipus. Baixada que ni tan sols arriba a compensar l'increment anual del 10% de la base imposable - liquidable.
Segona conclusió.
A Xàtiva el Govern del PP no ha ficat al servei dels contribuents els mecanismes que l'Ajuntament té al seu abast per compensar la revisió unflada del Cadastre.
Un altre dels aspectes que son de rellevància important és que a Xàtiva el Govern popular aplica una contribució lineal. A tots se'ns aplica el mateix gravamen amb independència de l'ús que li donem als immobles i del valor que tinguen.
El PP no ha volgut aplicar la potestat que la llei li atorga per imposar a determinats immobles un impost mes elevat i així compensar una baixada generalitzada que des de Compromís em proposat insistentment durant les dues darreres legislatures.
"Art. 72.4 ...els ajuntaments
poden establir, per als béns immobles urbans, exclosos els d’ús residencial,
tipus diferenciats atenent els usos que estableix la normativa cadastral per
valorar les construccions. Quan els immobles tinguin atribuïts diversos usos, s’ha
d’aplicar el tipus corresponent a l’ús de l’edificació o dependència principal.
Aquests
tipus només es poden aplicar, com a màxim, al 10 per cent dels béns immobles
urbans del terme municipal que, per a cada ús, tingui un valor cadastral més
alt, i a aquests efectes l’ordenança fiscal de l’impost ha d’assenyalar el
llindar de valor corresponent per a tots o cadascun dels usos, a partir del
qual seran aplicables els tipus incrementats"
Tercera conclusió
El govern del PP s'ha negat reiteradament a ficar en funcionament els mecanismes de justícia fiscal que la Llei preveu.
El gravamen o gravàmens.
El gravamen general, es el tipus (%) que s'aplica a la base imposable per determinar la quota que finalment haurem de pagar, a tot aquells bens immobles destinats a ús residencial (per a viure).
El gravamen general, també s'aplica a tots els immobles que sense destinar-se a ús residencial, no estan inclosos entre el 10% dels immobles mes valuosos per a cada ús diferent del residencial.
A qui se li aplicaria el gravamen general:
- Immobles destinats a residencia: Cases, pisos, xalets, apartaments...
- Immobles destinats a altres usos: Comerç, Industria, Esportius, Sanitat, Oficines, Estacionament... sempre que el seu valor siga inferior a aquell que delimite el 10% dels immobles mes valuosos de cada us.
Exemple: Ús comercial.
Si hi ha un total de 100 immobles ordenats tots de menor a major valor, s'aplicarà el gravamen general als immobles de l'1 al 90, doncs els immobles del 91 al 100 conformarien el 10% dels bens amb mes valoració, i per tant aquestos haurien de fer front a una tributació diferent a la general:
90 immobles amb gravamen general (més baix).
10 immobles amb gravamen diferenciat (més alt).
Amb aquest model aconseguim que el 90% dels valors cadastrals més baixos de qualsevol ús tinguen una tributació igual a la residencial, què, per altra banda és la més assequible al contribuent.
El gravamen diferenciat, com el seu nom ens indica, es un tipus de gravamen del IBI, diferent al general, i que la Llei Reguladora de les Hisendes Local delimita els bens als que se'ls pot aplicar.
Estos gravàmens diferenciats no son d'aplicació per a bens destinats a ús residencial, independentment de la naturalesa del be i del seu valor. Per tant queden fora d'aquesta tributació qualsevol propietat destinada a ús particular com a residència, tan si es la llar habitual familiar, com si es destina a segona residència particular, o inclòs a una tercera. També resten fora d'aquesta fiscalitat els habitatges particulars destinats a lloguer a terceres persones, si el lloguer es destina a la residencia.
Per tant, s'aplicarien a aquells bens immobles destinats a usos no residencials. Exactament el que diu el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març), art. 72.4 que he citat més amunt
El gravamen diferenciat, com el seu nom ens indica, es un tipus de gravamen del IBI, diferent al general, i que la Llei Reguladora de les Hisendes Local delimita els bens als que se'ls pot aplicar.
Estos gravàmens diferenciats no son d'aplicació per a bens destinats a ús residencial, independentment de la naturalesa del be i del seu valor. Per tant queden fora d'aquesta tributació qualsevol propietat destinada a ús particular com a residència, tan si es la llar habitual familiar, com si es destina a segona residència particular, o inclòs a una tercera. També resten fora d'aquesta fiscalitat els habitatges particulars destinats a lloguer a terceres persones, si el lloguer es destina a la residencia.
Per tant, s'aplicarien a aquells bens immobles destinats a usos no residencials. Exactament el que diu el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març), art. 72.4 que he citat més amunt
Per tant la resta de bens, la majoria que no es troben entre el 10% dels mes valuosos per a cada ús, tindran com a tipus de gravamen el general.
Arribat aquest punt, ens podem preguntar, quins son els usos susceptibles de tindre un gravamen diferenciat?
Doncs no son altres que aquells que determina el Ministeri d'Hisenda mitjançant la Direcció General del Cadastre per a efectuar la valoració dels bens immobles. A part del Residencial; el Comercial, Industrial, Oci i Hostaleria, Oficines, Magatzem i Estacionament, Sanitari, Esportiu i finalment Edificis de característiques especials.
Quarta conclusió
La implantació d'un sistema de tributació local just i progressiu, és possible, està previst en la Llei, des de COMPROMÍS XÀTIVA, coneguem la tributació de Xàtiva, sabem com canviar-la i de fet, si comptem amb el suport necessari impulsarem un sistema de fiscalitat local que atenga plenament els principis de la primera entrada d'aquesta serie basats en la progressivitat impositiva i en la justícia fiscal, fonamentat en una tributació general més baixa i una específica minoritària als bens més valuosos d'ús no residencial més elevada.
