Impost de Bens Immobles (IBI). Propotes per a un model contributiu avançat en Xàtiva (II Factors que afecten l'impost)

Abordarem en aquesta segona entrada alguns dels aspectes principals que defineixen el que paguem de contribució, el criteri impositiu actual consistent en una tributació lineal, els mecanismes correctors que pot activar un Ajuntament i la proposta de Compromís Xàtiva per implantar una fiscalitat progressiva i justa en base a les possibilitats que la Llei d'Hisendes Locals ofereix als Ajuntaments.

Conceptes.

La base imposable, en l'IBI, està constituïda pel valor cadastral del be.

La base liquidable. Els valors resultants de una revisió cadastral s'apliquen a poc a poc, al llarg de 10 anys, de tal manera que, una vegada revisat el valor, aquest s'incorpora a la contribució a raó d'un 10% anual. El valor resultant d'aquesta correcció és el que s'anomena base liquidable que substitueix duran 10 anys al valor cadastral a efectes de determinar la quota a pagar. A partir del 10e. any, la base liquidable i el valor cadastral son equivalents. 

El tipus de gravamen, és aquells percentatge que s'aplica a la base imposable per a determinar la quota impositiva que ha de pagar el contribuent.

Valor cadastral. Consideracions.

Cal indicar que, és aquest factor el que actualment distorsiona tot el sistema d'aquest impost, donat que la revisió cadastral de 2007, afectada per una situació conjuntural anormal, com era la bombolla immobiliària amb uns valors irreals afectats per l'activitat immobiliària especulativa, està ocasionant que les quotes hagen estat altament gravoses per als propietaris.

El propi ministeri d'hisenda disposa d'un sistema corrector consistent en aplicar la revalorització cadastral al llarg de deu anys conformant allò que la llei nomena base liquidable, que no és altra cosa que anar descontant al valor cadastral un % anual fins que el desè any desapareix i la base liquidable s'iguala amb el valor cadastral. El primer any reducció 90%, el segon 80% i així fins el desè en que ja no hi ha reducció.

Aquest sistema es bo, si la revisió cadastral es fa be. No és el nostre cas. L'altre dia, al debat de política general valenciana, el Sindic de Compromís N'Enric Morera reclamava la necessitat urgent de revisar a la baixa tot el Cadastre del País Valencià donat que és irreal i tots els immobles estan sobrevalorats, la qual cosa significa que tots els valencians estem suportant una contribució excessiva a causa d'una mala pràctica de la revisió cadastral de 2006.

Primera conclusió: 

Paguem més per què el valor de les nostres cases està unflat pel Ministeri d'Hisenda.

L'Ajuntament, però, també pot incidir en allò que els ciutadans han de pagar com a impost, regulant les quotes resultants mitjançant l'aprovació anual dels tipus de gravàmens. De manera que si la base puja per acció del Ministeri d'Hisenda, l'Ajuntament pot baixar el tipus per acomodar l'impost a la conjuntura Local.

Quin tipus de gravamen tenim i per què?

La Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu art. 72.1 i 2 determina que el tipus de gravamen no pot ser inferior al 0,4 ni superior al 1,3 de la bases imposable - liquidable. L'Ajuntament anualment ha d'aprovar les seues ordenances fiscals i establir els tipus que ha d'aplicar en cada exercici.

A Xàtiva malgrat la brutal revisió cadastral de 2006, el govern del PP ha mantingut el tipus de gravamen des d'aleshores fins l'any passat en el 0,63%. l'index corrector del Ministeri ha anat reduint-se anualment a raó del 10%, el que ha suposat que la base imposable s'ha incrementat des de 2008 fins a 2014 un 70% i amb ella la quota que tot hem de pagar en la mateixa proporció.

Enguany, davant la proximitat de les eleccions de maig pròxim, el PP ha acordat una reducció al 0,60%, que suposa una baixada del 4.75% del tipus. Baixada que ni tan sols arriba a compensar l'increment anual del 10% de la base imposable - liquidable.

Segona conclusió.

A Xàtiva el Govern del PP no ha ficat al servei dels contribuents els mecanismes que l'Ajuntament té al seu abast per compensar la revisió unflada del Cadastre.

Un altre dels aspectes que son de rellevància important és que a Xàtiva el Govern popular aplica una contribució lineal. A tots se'ns aplica el mateix gravamen amb independència de l'ús que li donem als immobles i del valor que tinguen.

El PP no ha volgut aplicar la potestat que la llei li atorga per imposar a determinats immobles un impost mes elevat i així compensar una baixada generalitzada que des de Compromís em proposat insistentment durant les dues darreres legislatures.

"Art. 72.4 ...els ajuntaments poden establir, per als béns immobles urbans, exclosos els d’ús residencial, tipus diferenciats atenent els usos que estableix la normativa cadastral per valorar les construccions. Quan els immobles tinguin atribuïts diversos usos, s’ha d’aplicar el tipus corresponent a l’ús de l’edificació o dependència principal.

Aquests tipus només es poden aplicar, com a màxim, al 10 per cent dels béns immobles urbans del terme municipal que, per a cada ús, tingui un valor cadastral més alt, i a aquests efectes l’ordenança fiscal de l’impost ha d’assenyalar el llindar de valor corresponent per a tots o cadascun dels usos, a partir del qual seran aplicables els tipus incrementats"

 Tercera conclusió

El govern del PP s'ha negat reiteradament a ficar en funcionament els mecanismes de justícia fiscal que la Llei preveu.

El gravamen o gravàmens.

El gravamen general, es el tipus (%) que s'aplica a la base imposable per determinar la quota que finalment haurem de pagar, a tot aquells bens immobles destinats a ús residencial (per a viure).

El gravamen general, també s'aplica a tots els immobles que sense destinar-se a ús residencial, no estan inclosos entre el 10% dels immobles mes valuosos per a cada ús diferent del residencial.

A qui se li aplicaria el gravamen general:

• Immobles destinats a residencia: Cases, pisos, xalets, apartaments...
• Immobles destinats a altres usos: Comerç, Industria, Esportius, Sanitat, Oficines, Estacionament... sempre que el seu valor siga inferior a aquell que delimite el 10% dels immobles mes valuosos de cada us.

          Exemple: Ús comercial.

Si hi ha un total de 100 immobles ordenats tots de menor a major valor, s'aplicarà el gravamen general als immobles de l'1 al 90, doncs els immobles del 91 al 100 conformarien el 10% dels bens amb mes valoració, i per tant aquestos haurien de fer front a una tributació diferent a la general:

90 immobles amb gravamen general (més baix).

10 immobles amb gravamen diferenciat (més alt).

Amb aquest model aconseguim que el 90% dels valors cadastrals més baixos de qualsevol ús tinguen una tributació igual a la residencial, què, per altra banda és la més assequible al contribuent.

El gravamen diferenciat, com el seu nom ens indica, es un tipus de gravamen del IBI, diferent al general, i que la Llei Reguladora de les Hisendes Local delimita els bens als que se'ls pot aplicar.

Estos gravàmens diferenciats no son d'aplicació per a bens destinats a ús residencial, independentment de la naturalesa del be i del seu valor. Per tant queden fora d'aquesta tributació qualsevol propietat destinada a ús particular com a residència, tan si es la llar habitual familiar, com si es destina a segona residència particular, o inclòs a una tercera. També resten fora d'aquesta fiscalitat els habitatges particulars destinats a lloguer a terceres persones, si el lloguer es destina a la residencia.

Per tant, s'aplicarien a aquells bens immobles destinats a usos no residencials. Exactament el que diu el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març), art. 72.4 que he citat més amunt

Per tant la resta de bens, la majoria que no es troben entre el 10% dels mes valuosos per a cada ús, tindran com a tipus de gravamen el general. 

Arribat aquest punt, ens podem preguntar, quins son els usos susceptibles de tindre un gravamen diferenciat?

Doncs no son altres que aquells que determina el Ministeri d'Hisenda mitjançant la Direcció General del Cadastre per a efectuar la valoració dels bens immobles. A part del Residencial; el Comercial, Industrial, Oci i Hostaleria, Oficines, Magatzem i Estacionament, Sanitari, Esportiu i finalment Edificis de característiques especials.

Quarta conclusió

La implantació d'un sistema de tributació local just i progressiu, és possible, està previst en la Llei, des de COMPROMÍS XÀTIVA, coneguem la tributació de Xàtiva, sabem com canviar-la i de fet, si comptem amb el suport necessari impulsarem un sistema de fiscalitat local que atenga plenament els principis de la primera entrada d'aquesta serie basats en la progressivitat impositiva i en la justícia fiscal, fonamentat en una tributació general més baixa i una específica minoritària als bens més valuosos d'ús no residencial més elevada.

Impost de Bens Immobles (IBI). Propostes per a un model contributiu avançat en Xàtiva (I Introducció).

Amb el quart trimestre de l'any abordarem els treballs relatius al darrer pressupost de la legislatura, i amb ells tot el cos reglamentari que regula les càrregues econòmiques que els ciutadans hem d'aportar a l'erari municipal per sufragar els serveis que l'Ajuntament ens presta.

D'entre tots els impostos i taxes que els ciutadans aportem a l'Ajuntament, destaca per la seua rellevància LA CONTRIBUCIÓ (Impost sobre el valor dels bens immobles IBI)

Des de COMPROMÍS XÀTIVA, hem fet un bon treball en l'estudi i anàlisi d'aquest impost elevant propostes per a una reforma integral de la tributació fonamentada en aplicar totes les possibilitats que la llei permet als Ajuntaments. Propostes què, per suposat, han estat rebutjades pel govern municipal del PP, i que entenem cal presentar als ciutadans per que siguen valorades adequadament de cara a la importància de les decisions que han de prendre en maig pròxim.

Aquesta entrada és la primera d'una serie que dedicaré a intentar exposar el model de contribució (IBI) que volem impulsar per a la nostra ciutat. A continuació s'exposa la introducció del treball que conforma la nostra proposta per a la reforma del IBI en Xàtiva. En aquesta entrada introductòria s'exposen els principis directors que emmarquen les propostes que anirem concretant en futures entrades. 

L'I.B.I en el marc d'una bona governança municipal.

L’Impost sobre els Bens Immobles (IBI) és la principal font de finançament de les Hisendes Locals, i es constitueix com la principal eina econòmica per fer front a les despeses que suposen la prestació de tots els serveis que un Ajuntament presta als seus ciutadans.

Des de la perspectiva d’una correcta governança, s’entén que l’Administració Local ha d’executar totes aquelles competències que li son pròpies, d’acord amb l’ordenació vigent i amb les necessitats dels ciutadans que hi habiten al seu àmbit, tot i establint-hi una correcta priorització de les mateixes que ha de ser concordant amb a la capacitat econòmica de l’entitat.

No cal esmentar, que és de primer ordre la capacitat municipal de vetllar i ordenar adequadament la seua capacitat tributaria, doncs del rigor en l’exercici d’aquesta competència depenen diversos elements que repercuteixen directament en la prestació de serveis municipals, i en l’adequada càrrega fiscal entre els veïns que contribueixen al sosteniment del sistema econòmic municipal.

Per un costat, l’administració municipal té l’obligació de recaptar tots els recursos que li son propis, i que son necessaris per a sufragar els serveis als que està obligada a prestar legalment, així com aquells que la corporació determine necessaris per al millor benestar dels que habiten el municipi i no son prestats per les altres administracions competents.

Per un altre, ha de exercir la seua capacitat reguladora per distribuir les càrregues d’una manera objectivament progressiva, de manera que els tributs siguen distribuïts entre els ciutadans atenent al que podríem anomenar justícia fiscal i/o tributaria: Aquells que més se n’aprofiten dels serveis, i aquells que tenen més recursos han de contribuir al finançament municipal majorment.

Un altra vessant molt important, és la capacitat de l’Ajuntament, mitjançant les seues potestats fiscals, d’intervindre per reconduir les variables que distorsionen el mercat immobiliari. Des d’una perspectiva “allunyada” de l’urbanisme, o de la tributació local, ens trobem front a un bon mecanisme per activar polítiques de joventut, concretament per alleugerir problemàtiques d’habitatge en aquest sector de la població tan afectat per la conjuntura actual mitjançant des-incentius a l’habitatge desocupat que automàticament es transformen en incentius al lloguer d’habitatge, que en un marc de d’increment de l’oferta ens pot donar com a resultat un bon preu d’equilibri tant per als usuaris de la demanda (joves) com per als oferidors (propietaris).

No podem negar-li la convalidació d’aquest mateix argument en matèria de polítiques socials, donat l’elevat número de desnonaments hipotecaris i la gran quantitat de famílies que es troben en risc d’exclusió social, que poden veure en el lloguer d’habitatge una eixida a la complicada situació que provoca aquesta situació.

Dit açò, cal incidir en que l’acció política dels representants municipals en cap cas pot defugir de les obligacions que l’administració municipal té envers l’activitat tributaria. Una malentesa acció política des-reguladora, una gestió inadequada o la mancança de regulació tributaria comporta necessàriament la pèrdua de capacitats prestadores de serveis municipals que en el cas que ens ocupa s’hauria de corregir el mes aviat possible.

Que està passant a l'Espanyoleto?

Fa al voltant de set anys, a les eleccions municipals de 2007, el PP ens va vendre a bombo i plateret el projecte per a la construcció d'un nou Centre d'Especialitats en la mateixa ubicació on està l'actual de "l'Espanyoleto", aquell projecte va ser contestat eixe mateix any des del Bloc de Xàtiva (encara no existia Compromís), en observar els pressupostos de la Generalitat per a 2008, tan sols s'hi consignaven 50.000€. Criticarem fortament la xifra dient que no hi havia ni per pagar les fotocopies del procediment.

Cal dir, per a fer justícia a la veritat, que aquell projecte era reclamat per tots els partits amb representació municipal, i que àvidament, el PP va voler ficar-se la medalla del projecte durant aquella campanya electoral. Be, el temps ha passat i ha ficat a cadascú al seu lloc.

Deixant de costat estratègies electoralistes, des del Bloc consideràvem, i continuem considerant, que la construcció d'un nou Centre d'Especialitats i el seu impuls en quant a prestació d'atenció sanitària és un punt estratègic a nivell local pel dinamisme què suposa per a la ciutat en general i per a les zones de trànsit afectades en particular, però sembla que allò que dona vots és anunciar-ho a bombo i plateret durant una campanya electoral, després el temps passa, les persones oblidem i els projectes queden als calaixos.

Ara, passats gairebé vuit anys, ens trobem amb el desmantellament del Centre d'Especialitats, un desmantellament lent, a poc a poc, sense fer rebolic, però qué avança indefugiblement cap al seu tancament definitiu i el trasllat de tota la seua activitat assistencial a l'hospital. Estem davant un degoteig constant de retalls de les prestacions, del personal, de mitjans, etc.. fins que un dia, el que siga més propici (des del punt de vista electoral per suposat) a principi d'una legislatura qualsevol diran que el Centre es tanca, que els serveis estan tots coberts a l'hospital, que és una despesa innecessària, que la inversió per adequar-lo és massa gran, que el personal és molt costos, etc. etc. una cosa semblant a Canal 9, i Xàtiva i els pobles de l'àrea de Salut haurem perdut el Centre de l'Espanyoleto.

Però el més significatiu de tot açò és la passivitat i condescendència del govern municipal. L'alcalde Rus no ha dit aquesta boca es meua. Segurament no se n'haurà adonat que estan fent-li el llit i deixant-lo, a ell i a Xàtiva, sense un recurs sanitari de primer ordre per a la ciutat. Per altra banda, la regidora del ram, treballadora del sector, tampoc ha dit ni pruna. No sabem si per que no se n'ha adonat o per que comparteix la política sanitària que la Conselleria està aplicant en aquest departament de Xàtiva Ontinyent. El que sembla ben cert és que amb la reducció de personal, la d'horaris i de prestacions, el Centre d'Especialitats  "l'Espanyoleto" de Xàtiva està clarament en procés de desnonament.

Un hàbitat urbà on poder viure, treballar i gaudir. Xàtiva.

Ja en els anys 50 molts empresaris de distintes ciutats americanes van unir els seus esforços per a combatre el fenomen de la descentralització urbana. L'expansió de zones comercials perifèriques de grans superfícies provocava que el menut comerç, serveis, així com els mateixos consumidors abandonaren els centres de les ciutats en favor de la perifèria urbana. Naixen els Business Improvements Districts BIDs que traduït al valencià significa Àrees de millora empresarial, l'objectiu era plantar cara al model que s'havia imposat basat en una ciutat difusa (ciutat aclaparada per multitud de "macros" de comerç, oci i negoci dispersos on el centre es limita a les funcions de ciutat dormitori) per recuperar les bondats de les ciutats compactes (ciutats acollidores que s'adapten per a donar cabuda a totes les activitats que requereixen els seus habitants) i mantenir així, les trames urbanes tradicionals habitades amb les seues dotacions de serveis i comerç tradicional.

Aquest model que va veure la llum per primera vegada a Nova Orleans EE.UU en 1975, és va expandir ràpidament a Nova York, Los Angeles i seguidament a Toronto (Canada) durant els anys 80, i posteriorment també ha trobat molt bona acollida al continent europeu; Regne Unit, Alemanya, França i a l'Estat Espanyol mes coneguts com a Centres Comercials Urbans. A Europa aquest model ha trobat uns espais especialment adequats en els nuclis antics de moltes ciutats.

Justament, aquest model de botigues i botiguers, de forns, cases de menjars, mercats ambulants i per gros, fira, l'hospital vell i l'ambulatori ... amb tradició i prestigi, amb carrers en plena ebullició de gent de Xàtiva i dels voltants que ens visitava diàriament per abastir-se i proveir-se de tota mena de productes i serveis, que abastava des dels productes mes bàsics fins als mes luxosos, aquest model és el que teníem a Xàtiva i s'ha deixat de la mà fins a convertir-se en un ximple testimoni del que era. Tots els botiguers, els propietaris dels immobles comercials, els treballadors que encara perduren en el sector pateixen de valent els efectes d'aquesta decadència, de la manca d'iniciatives i l'aplicació d'unes polítiques que no els donen unes mínimes expectatives de futur per continuar l'esforç que durant molts anys ha sustentat els negocis familiars del que ha estat tradicionalment el principal actiu econòmic de Xàtiva, el comerç.


Contràriament, a Xàtiva s'ha treballat amb esforç per crear la ciutat difusa, s'ha afavorit la perifèria en detriment de la centralitat. S'ha fet un urbanisme exacerbat amb objectius economicistes i quantitatius, s'han fet grans negocis, sense tindre la mínima previsió dels efectes que anaven a provocar sobre les bases socials i econòmiques de la ciutat. Aquestes polítiques han induït el despoblament del nucli antic en benefici de les noves zones residencials millor dotades de serveis públics. Per altra banda la proliferació de grans superfícies en les zones perifèriques accessibles des de les vies perimetrals i amb bones dotacions d'estacionament per als vehicles privats, juntament amb la infradotació d'aquestos recursos en el nucli urbà i la inexistent política de mobilitat urbana ha comportat el tancament de gran quantitat de menuts comerços al llarg i ample de tota la ciutat. 

S'ha errat molt i durant molt de temps i resultarà complicat revertir les tendències. Ens cal explotar la nostra diferència, la tradició prestadora de serveis que encara posseïm, i aprofitar les noves oportunitats de negoci que ens brinden aquestos temps, el turisme. Tindrem que observar amb mes atenció algunes experiències que s'han desenvolupat en el nostre entorn mes pròxim tant en matèria comercial com turística  i ser capaços de definir el nostre propi model de ciutat. Una ciutat amb unes potencialitats suficients per a sostindre unes qualitats de serveis públics homogenis en tots els indrets que permeten una bona qualitat de vida per als habitants i unes bones aptituds per al desenvolupament de l'activitat econòmica.

Estem, sense cap mena de dubte, front a un repte de primera magnitud, que requereix la coordinació de manera transversal de una gran part de la competència municipal, on han de confluir diverses disciplines entre les que cal destacar la promoció econòmica i l'urbanisme. Cal una acció política decidida en favor de les activitats econòmiques que es desenvolupen en la nostra trama urbana central, cap aquelles que son compatibles amb la vida dels que hi habitem, que no son altres que les que vinc esmentant tot el temps, el comerç, els serveis i ara també el turisme. Tenim un gran dèficit en aspectes relacionats amb la mobilitat, estacionaments, transport públic i dificultat per la mobilitat a peu i en bici. Cal adaptar els carrers a les activitats que volem potenciar, adequar el mobiliari urbà, enllumenat públic i serveis tecnològics. Cal assessorament als emprenedors sobre ubicació estratègica de negocis i tots aquells aspectes que ajuden a garantir les viabilitats empresarials. Cal que els locals comercials tinguen unes condicions mínimes per dedicar-los a les activitats, i que els propietaris puguen llogar-los mes fàcilment rendibilitzant les seues inversions i reduint la necessitat inversora dels emprenedors. Cal que l'Ajuntament coordine i afavorisca totes aquestes dinàmiques. Cal un tracte excel·lent amb els visitants, posar les coses fàcils als que necessiten vindre a Xàtiva.

Tal vegada, d'aquesta manera, en un futur no molt llunya puga'm gaudir d'un entorn urbà mes ben adaptat a les expectatives una gran part de les xativines i xativins. Un hàbitat urbà on poder viure, treballar i gaudir.

Regeneració democràtica o la paella pel mànec.

I au?

"Que el candidat mes votat siga l'Alcalde". 

Un dia es desperta Rajoy, li passen una enquesta sobre l'expectativa de vot, li entra una esgarrifança i.... pam!!!; doncs que siga alcalde el candidat mes votat. Automàticament es fica en marxa tota la comparsa política i mediàtica. La premsa diària, tota agosarada comença a fer elucubracions afirmant que amb aquesta formula el 78% de les alcaldies del País Valencià serien del PP.

L'Esperanza conservadora diu que no es lògic que governe la coalició de perdedors. Atenció! coalició de perdedors. Que pot representar la majoria social, i que de fet, moltes vegades ho és. Uns altres diuen que si el millor es anar a dos voltes.... bla, bla, bla... tota una sèrie de bajanades per no soltar el mànec de la paella.

Açò que pareix tan simple, te moltes implicacions en el funcionament dels Ajuntaments que no han estat avaluades per analistes, polítics i comparses varies del rebombori polític del País Valencià i d'Espanya.

La justificació a tan innovadora proposta. La regeneració democràtica.

El símil de les "regles del joc" que és el que més s'està utilitzant, no és molt adient, ja que, al menys per a mi la  política, no és, ni de prop cap joc. Jo he utilitzat el d'el mànec de la paella que em pareix més adequat.Tant se val si és l'un com l'altre, la justificació que s'ha argumentat ha estat la regeneració democràtica. No deixa de ser curiós que els que ara tenen tant d'interès en regenerar la vida pública son els que han provocat la degeneració de la mateixa. 

Aquells que portem molts anys generant actituds democràtiques amb la nostra actitud, dia rere dia, els que hem patit minut a minut el procés de degeneració democràtica pensem que hi ha d'altres prioritats  per impulsar la, tant esmentada, regeneració democràtica, com per exemple: Establir un sistema electoral mes representatiu, proporcional  i democràtic en el qual la representativitat estiga en la mateixa proporció que el número de vots. Recorde ara la iniciativa que batejarem com referèndum Baldoví  en la que proposàvem la implantació del sistema Hare que obeeix a una representació proporcional en compte de l'actual llei d'Hont que dona als partits mes votats una sobre representació que no els pertoca; Un altra prioritat per a la regeneració democràtica del Ajuntaments seria no privar al ple municipal, on estem tots els representants, d'aquelles competències que li furta la comissió de govern on el partit que dominant pren decisions de moltíssima importància sense la participació de la resta de partits representats en l'Ajuntament;També seria important per a la regeneració democràtica que els Ajuntaments, governats amb majoria absoluta, no donaren cobertura a funcionaris i polítics sotmesos a processos judicials per corrupteles instruint expedients informatius i sancionadors a la mínima sospita de comissió d'il·legalitats en compte d'esperar anys i anys a vore el pronunciament de la justícia.

Però la cosa no s'acaba ací. La proposta de Rajoy es queda així? el candidat mes votat que siga alcalde, o va mes enllà?

Si es així de simple, jo entenc que el candidat mes votat seria alcalde, però per quan de temps? per que si el funcionament dels Ajuntaments continua com fins ara, la duració d'eixe 78% d'alcaldies que alguns s'han atrevit a albirar podria ser ben curta. Tingam el  compte que molts d'eixos alcaldes beneficiaris d'aquesta mesura haurien de prendre acords. Acords relatius, entre d'altres coses a: retribucions, assignacions i despeses varies amb càrrec a l'erari municipal, aprovació de pressupostos, nomenaments, etc, etc, etc. També se'ls donaria totes eixes prerrogatives, les d'acordar unipersonalment tots els afers del funcionament municipal? Si no és així, calculen vostès el temps que pot romandre un alcalde mes votat front a la majoria democràtica eixida de les urnes.

Per altra banda, si la meravellosa proposta del Sr. Rajoy comporta totes eixes prerrogatives per al funcionament unipersonal dels Ajuntaments, doncs, allò de democràtics caldria llevar-ho de darrere del vocable Ajuntaments.

Al final d'aquestes reflexions, resulta que allò de regeneració democràtica no deixa de ser una expressió feta, els de sempre continuen esforçant-se per continuar degenerant el sistema democràtic, i l'únic que ens dona a entendre el sr. Rajoy és que fa molt de temps, que ni ell ni els del seu equip de joc tenen els peus en terra.

 

Commemorem, rememorem.

Transcorreguts, a hores d’ara, mes de tres-cents anys de la batalla d’Almansa, el vint-i-cinc d’abril els valencians i les valencianes no celebrem absolutament res. I no celebrem res, per que no tenim res a celebrar. No podem celebrar ni l’horror de la guerra, ni la mort de contendents en la batalla, ni la sanya amb la ciutat de Xàtiva, la crema i la venjança, el saqueig i la mort de veïns i conciutadans. No podem celebrar l’abolició de les nostres costums i els Furs, ni el canvi de nom de la ciutat ni tantes altres barbaritats amb les que vam rebre a ferro, els xativins i xativines els valencians i valencianes, i també els ciutadans de catalunya l’arribada de la nova dinastia Borbònica.

Ara bé, “algunes” Xativines i valencianes, commemorem "Fer solemnement memòria d’un esdeveniment" i rememorem 

"Recordar, evocar la memòria d’una cosa" uns esdeveniments que van succeir fa més de tres-cents anys, i que van colpir tan brutalment la memòria dels nostres avantpassats que no ha estat possible el seu oblit. I no es possible l’oblit pel valor de tot els que se’ns va sostraure: El nom de la nostra ciutat, el dret a expressar-nos en la nostra llengua, les nostres normes de relacionar-nos, les costums i els Furs.

Els conceptes en aquest cas son importants, per que, el fet de commemorar i/o rememorar any rere any aquests fets, és el que ens ha lliurat de l’oblit, el que ens referma com a poble diferent i diferenciat (d’aquells que ens imposaren per la força altres normes) i el que ens recorda que els valencians som un poble amb orgull, un poble que va perdre la seua sobirania per la força de les armes.

I ací es on radica la importància d’institucionalitzar un acte solemne per rememorar la nostra història. Des de compromís hem treballat des del minut zero en aconseguir aquesta institucionalització, promovent activament la formació de la Comissió 25 d’Abril de Xàtiva, juntament amb altres formacions polítiques que també han compartit aquest punt de vista. Des del 2004 hem commemorat anualment aquesta data i la Comissió ha perdurat any rere any amb la participació del Bloc i Compromís al llarg de tots aquestos anys. Avui en dia podem afirmar que ningú no dubta que el 25 d’abril en Xàtiva recordem aquells fets i ens refermem com a Valencians.

La pròxima fita es incorporar la institució municipal, el nostre Ajuntament a la commemoració. Però això no serà possible fins que alguns dirigents locals sàpiguen diferenciar entre una celebració i una commemoració.

Cristina Sunyer Tormo.

25 d’abril de 2014