
Ara bé, “algunes” Xativines i
valencianes, commemorem "Fer solemnement memòria d’un esdeveniment" i rememorem
"Recordar, evocar la memòria d’una cosa" uns esdeveniments que van succeir fa
més de tres-cents anys, i que van colpir tan brutalment la memòria dels nostres
avantpassats que no ha estat possible el seu oblit. I no es possible l’oblit
pel valor de tot els que se’ns va sostraure: El nom de la nostra ciutat, el
dret a expressar-nos en la nostra llengua, les nostres normes de
relacionar-nos, les costums i els Furs.
Els conceptes en aquest cas son
importants, per que, el fet de commemorar i/o rememorar any rere any aquests
fets, és el que ens ha lliurat de l’oblit, el que ens referma com a poble
diferent i diferenciat (d’aquells que ens imposaren per la força altres normes)
i el que ens recorda que els valencians som un poble amb orgull, un poble que
va perdre la seua sobirania per la força de les armes.
I ací es on radica la importància
d’institucionalitzar un acte solemne per rememorar la nostra història. Des de
compromís hem treballat des del minut zero en aconseguir aquesta
institucionalització, promovent activament la formació de la Comissió 25 d’Abril
de Xàtiva, juntament amb altres formacions polítiques que també han compartit
aquest punt de vista. Des del 2004 hem commemorat anualment aquesta data i la
Comissió ha perdurat any rere any amb la participació del Bloc i Compromís al
llarg de tots aquestos anys. Avui en dia podem afirmar que ningú no dubta que
el 25 d’abril en Xàtiva recordem aquells fets i ens refermem com a Valencians.
La pròxima fita es incorporar la
institució municipal, el nostre Ajuntament a la commemoració. Però això no serà
possible fins que alguns dirigents locals sàpiguen diferenciar entre una celebració
i una commemoració.
Cristina Sunyer Tormo.
25 d’abril de 2014